Aquesta primera etapa es veu clarament influenciada pel seu pas per l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Entre els anys 1943 i 1947 fou alumne dels escultors Frederic Marès, Enric Monjo i Vicenç Navarro, tots ells predicadors d'una estètica noucentista pròpia de la generació del 17 a la qual pertanyien.
No és estrany, doncs, que les obres produïdes durant els primers anys de la seva trajectòria artística, es vegin fortament influenciades per les idees estètiques del Noucentisme. Són obres de tècnica depurada de cànon estilitzat i d'esperit clàssic. Per altra banda ja es pot observar en aquestes obres primerenques un caràcter de serenitat i una certa simplificació de les formes que ja mai més l'abandonarà.
Veure selecció d'obres
No és estrany, doncs, que les obres produïdes durant els primers anys de la seva trajectòria artística, es vegin fortament influenciades per les idees estètiques del Noucentisme. Són obres de tècnica depurada de cànon estilitzat i d'esperit clàssic. Per altra banda ja es pot observar en aquestes obres primerenques un caràcter de serenitat i una certa simplificació de les formes que ja mai més l'abandonarà.
Veure selecció d'obres
Un cop acabada la Guerra Civil calia reconstruir i tornar a decorar les esglésies destruïdes durant el conflicte bèl·lic. Es produeix aleshores un debat controvertit dins el món artístic sobre quin havia de ser el camí a seguir a l'hora de dur a terme les noves decoracions. Uns eren partidaris de fer recreacions històriques d'estils pretèrits: neoromànic, neogòtic, neobarroc... D'altres, però, de generacions més joves, creien que calia crear un nou art religiós acord amb una nova sensibilitat artística i religiosa que acabaria cristal·litzant amb el Concili Vaticà II.
Tomàs Bel fou defensor, juntament amb altres artistes de la seva generació, d'un nou art religiós. Practicà una escultura basada en la serenitat, la simplicitat, l'estilització i el recolliment. La simplificació de la forma en plans i ritmes defineixen l'estil propi de l'artista. Aquesta va ser l'etapa més prolífica de l'escultor que realitzà innombrables imatges destinades a oratoris, esglésies i capelles d'arreu del territori i de l'estranger.
Veure selecció d'obres
Tomàs Bel fou defensor, juntament amb altres artistes de la seva generació, d'un nou art religiós. Practicà una escultura basada en la serenitat, la simplicitat, l'estilització i el recolliment. La simplificació de la forma en plans i ritmes defineixen l'estil propi de l'artista. Aquesta va ser l'etapa més prolífica de l'escultor que realitzà innombrables imatges destinades a oratoris, esglésies i capelles d'arreu del territori i de l'estranger.
Veure selecció d'obres
A finals de la dècada dels seixanta segueix conreant l'obra religiosa mentre, paral·lelament, du a terme una obra de caire més simbòlic. Es tracta d'una obra basada en la conceptualització i simplificació de l'entorn més proper de l'artista: el paisatge, els vehicles, les llums, les ombres... L'objecte esdevé imatge, símbol. Són obres ben construïdes, de composicions equilibrades, on la temàtica de la indústria, la tecnologia i l'estructura hi juguen un paper important. A través d'aquestes obres va acostant-se, a poc a poc, a l'abstracció.
Veure selecció d'obres
Veure selecció d'obres
De manera natural l'obra de Tomàs Bel evolucionà cap a l'abstracció. La seva obra és un procés constant de depuració i simplificació. Un procés que s'accentua i s'accelera durant la dècada dels setanta degut a la seva aproximació a la filosofia oriental. Aquest canvi espiritual el va allunyant de l'obra anterior sense contradir mai la seva naturalesa. En busca l'essència. Abandona qualsevol rastre d'anècdota o narració. El resultat és la sèrie que anomenà Torsions que presentà l'any 1974 a la Sala Nàrtex de Barcelona. Escultures realitzades en alumini d'una gran delicadesa. L'obra es mostra nua, deixant al descobert l'essència de l'escultura de Bel: simplicitat, estilització i ritme. Una obra sòbria d'un peculiar misticisme en ascensió constant.
Veure selecció d'obres
Veure selecció d'obres
